Història Casa Santa Elena

Entre boscos, en una vall de silenciosa pau, avançant per un camí flanquejat de xiprers, capritxosament retallats, arribem a una casa gran, acollidora, originàriament Can Vicenç, avui Casa Santa Elena.

Des del segle XIX, els Vicenç de Solius eren família d’ascendència noble, rics terratinents amb moltes possessions. La família ajudava a estudiar els joves amb escassetat de mitjans, eren hospitalaris, qui truqués a la porta podia comptar amb un plat a taula i un llit per descansar.

La masia es trobava abandonada el 1957, quan va ser adquirida per l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona amb l’objectiu de rehabilitar-la i convertir-la en un lloc de pau i trobada de les seves religioses, per fomentar la reflexió i l’espiritualitat. Finalment, el 2004 es va construir la Casa com la coneixem actualment amb la intenció de ser el lloc ideal per desenvolupar recessos espirituals, posant en valor els actius espirituals i naturals de la vall de Solius, fins al punt que van optar per reconvertir-la i condicionar-la en hotel paradigma del benestar, la pau, el silenci i el retrobament amb un mateix.

Aquest salt va ser possible gràcies al fet que les Germanes van professionalitzar l’estructura organitzativa i van posar al capdavant de la gestió hotelera de Casa Santa Elena un equip de professionals amb experiència. Es van equilibrar les bondats espirituals de l’establiment amb una oferta sostenible, atractiva i adaptada a les necessitats dels viatgers que busquen un lloc de benestar i pau per al retrobament, la reflexió i el descans.